Editat: 1957 / reeditat 2000 (4ta edició)
Planes: 170
Editorial: La Campana
Fa uns dies ens va deixar l’ escriptor, periodista, assaigista i cantautor Josep Maria Espinàs. Una persona entranyable i estimada com pocs, apart d’ un magnífic prosista i columnista diari a diversos rotatius barcelonins. Però el que ens ocupa aquí és que va deixar-nos una important sèrie de llibres de viatges ben particulars.
Al llarg de 50 anys, Espinàs ha recollit en una sèrie de llibres sota l’ epígraf de «A peu per…» els viatges que va fer a peu per diverses contrades rurals sobre tot catalanes, però també per terres aragoneses, castellanes o gallegues. L’ esquema era sempre el mateix: petites travesies de no més de 100 Kms dividides en vàries etapes on es barrejaven la contemplació serena dels paisatges i la conversa amb els habitants dels petits llogarrets que anava visitant.
Ja n’ haviem llegit uns quants de la sèrie fa temps, però a mode d’ homenatge pòstum, hem escollit i rellegit el primer de tots ells, que en el seu moment es va titular «a peu pel Pirineu de Lleida» i que l’ editorial Campana va reeditar al 2000 (i que va per la 4ta edició). Es tracta d’ un periple que l’ escriptor va fer en vuit etapes des de La Pobla de Segur a l’ extrem nord de la Vall d’ Aran, a tocar de la frontera amb França. Amb una prosa pausada, descriptiva i evocadora, va explicant els paisatges que va creuant, les converses amb els diversos personatges locals que es va trobant, i l’ ambient a les fondes, els únics lloc on es podia menjar i dormir a l’ època. Una meravella.
I el més curiós de tot és comparar la descripció que en Espinàs fa d’ aquestes contrades fa 60 anys amb com és avui en dia, que si bé no han canviat tant com les zones urbanes, sembla talment que estigui relatant un món ben passat.
Isa y Fe de viaje 