Curiositats de BCN (II)

Les Carasses del Born

Si un dia feu una passejada pel barri del Born, en concret per l’ àrea que delimiten el carrer Argenteria, Montcada, Princesa i Santa Maria del Mar, aixequeu el cap. Segur que veieu unes cares esculpides en pedra a algunes cantonades. Es tracta de les Carasses. Però, què són aquestes figures?

Doncs no eren més que indicacions d’ on es trobaven els prostíbuls del barri. Tradicionalment, aquests establiments estaven identificats amb les seves portes pintades de vermell o per uns motius vegetals esculpits a les façanes. Però després de la Guerra de Successió, Felip V va pensar que aquestes indicacions eren massa escandaloses i les va fer sustituir per uns senyals més discrets, però alhora més artístics i que hem tingut la sort de que han arribat fins avui. Proveu de localitzar-les totes: n’ hi a fins a mitja dotzena.

Unes columnes romanes en un pati interior

Us imagineu sortir a estendre la bugada al vostre pati interior i trobar-vos unes columnes corinties romanes del segle I? Doncs això és el que els hi passa als veïns del Carrer Paradís. i és que dins del pati interior de l’ edifici del Centre Excursionista de Catalunya es conserven quatre columnes del que va ser el Temple d’ August. Tres d’ elles van ser descobertes allà mateix i es creuen que pertanyen al temple que presidia el fòrum de l’ antiga ciutat romana. La quarta es va trobar a les excavacions de la veïna Plaça del rei i es va incorporar al conjunt.

Hi ha cròniques de troballes d’ altres parts del temple per carrers i cases propers, però que es van malmetre en restauracions o enderrocaments al segle XVIII. És una llàstima, però el que es cert és que, tot i així, es tracta d’ un dels llocs més sorprenents de la ciutat i dels menys coneguts entre els seus habitants.

Unes granges de vaques a Barcelona

Anem a prendre una xocolata desfeta a una granja? Aquesta pregunta pot semblar extranya si es fa en una gran ciutat com pot ser Barcelona, pero no és així. De fet, alguns establiments tradicionals conserven la nomenclatura de granja, sobre tot a les parts més antigues de la ciutat. Però, d’ on ve això de granja?

Doncs ni més ni menys que de locals que, a principis del segle XX, tenien vaques i d’ altre bestiar en el seu interior i que venien llet i nata fresca i altres productes làctics com mantega o fomatges fets allà mateix. Amb el pas del temps, les vaques van marxar a explotacions fora de la ciutat però el nom va romandre fins avui. I encara és tradició anar a prendre xocolata amb nata a aquestes granges, per exemple les del Carrer Petritxol o la Casa Viader al Carrer Xuclà (on es va inventar el famós Cacaolat)

Tombes romanes al carrer

Si passegeu pel Carrer Canuda, entre Les Rambles i el Portal de l’Àngel, desvieu-vos un moment per la Plaça de la Vila de Madrid i mireu al subsol des del pas elevat que creua la plaça: hi veureu una sèrie de túmuls posats en fila als costats d’ una calçada. Doncs sabeu que esteu davant (o més aviat, a sobre) de la via sepulcral romana, la calçada de sortida de la ciutat de Barcino on, a la manera tradicional, s’ arrengleraven les tombes dels ciutadans no massa rics o poderosos.

La cronologia del lloc és ben curiosa: colgat pel fang i els sediments que arrossegaven les rieres que baixaven de Collserola, l’ espai es va usar per construir un convent al segle XVI. Durant la Guerra civil, el convent va ser bombardejat i als anys 40 es van enderrocar les restes i es va urbanitzar la plaça. Una dècada després es va decidir fer un pàrking subterrani a la zona i es varen descobrir les tombes en un excel·lent estat de conservació. Així que es va abandonar el projecte de l’ apacament i se li va encarregar la urbanització de l’ espai a Adolf Florensa. Als anys 90 es va acometre una reforma de la plaça, que la va deixar com la coneixem ara.

Un mamut a la Ciutadella

Segur que heu passejat moltes vegades pel Parc de la Ciutadella. I és probable que hagueu vist la gegantina estàtua d’ un mamut a prop de la cascada de Gaudí. Però, en coneixeu la història?

Quan l’any 1888 Barcelona va organitzar la seva primera Exposició Universal, es va decidir urbanitzar el Parc de la Ciutadella i construir-hi diversos pabellons, alguns dels quals (el Museu de Zoologia, l’Hivernacle, el Parlament…) han arribat fins avui. I una de les idees que es va tenir va ser la d’ envoltar el llac d’ una col·lecció d’ estàtues d’ animals prehistòrics construits a tamany natural.

Malauradament, aquest projecte es va abandonar per falta de finançament amb només una peça construida. I es que hagués estat fantàstic poder passejar avui en dia entre diplodocus i tiranosaures!